ELS ÚLTIMS REBOMBORIS

LES 48 HORES DE VAGA A RENFE I ADIF 

En plena operació sortida d'agost, les companyíes de RENFE i ADIF es troben davant d'una vaga de treballadors que està inhabilitant dos de cada tres trens durant 48 hores. 

La vaga ha estat declarada per part dels treballadors, reclamant la falta d'atenció del Ministeri davant els déficits de personal als trens a les dos companyíes. 

En aquest cas el Ministeri sí que ha posat atenció en ocupar els horaris amb serveïs mínims en un 66% en Regionals i Cercaníes i un 33% a la resta de franjes i, segons el Secretari General de CCOO de RENFE Cristòbal Cobo, els serveis mínims són massa excessius i no sembla ni que hi hagi una vaga. 

Els treballadors protesten la gran falta de personal a les plantilles i sobretot el trasllat forçós de 415 persones a altres destins quan a les àrees hi havia suficient treball per a ells. 

Per part de la població, on més s'ha notat la protesta ha estat a les taquilles de bitllets a algunes estacions i a Cercaníes, ja que tot i estar en vaga, la majoria de trens han pogut complir els horaris amb relativa normalitat ( tot i alguns retrassos, però no a causa de la vaga ). Després de preguntar a alguns dels passatgers, han declarat dues postures, que per una banda defensaven que havien fet bé al declarar la vaga a l'estiu, provocant menys problemes en relació a la puntualitat amb el treball i els estudis, i per altra banda, que no haurien d'haver-ho fet ara amb la multitud esperant començar les vacances.

Tot i el gran el rebumbori, ha estat un dia relativament normal on la majoria de passatgers no ha notat que hi havia vaga i s'han adonat un cop pujats al tren o a la mateixa estació. 

                               

http://www.lavanguardia.com/economia/20140731/54412644244/renfe-adif-huelga-operacion-salida.html

ACTUALITAT

CONTINÚEN ELS BOMBARDEJOS A GAZA

Els constants atacs per part dels Israelites a Gaza ha deixat ja 1.300 morts i 7.500 ferits, civils  i militars a la frontera de Palestina.

Tot i portar molts anys amb el mateix conflite, no cessen els atacs, sino que més aviat augmenten per part d'Irael que està provocant una gran carnsseria arreu del país.

Més enllà d'un apropament de postures, els líders parlamentaris es mostren distants i alïens al conflicte. D'altra banda, altres països com Turquía, Estats Units, Egipte i Qatar estàn intervenint indirectament en erradicar l'enfrontament entre ambdós bàndols. Però Egipte, encara condemnar els atacs per part dels Israelites, es nega a obrir la frontera per tal de no acollir als refugiats Palestins, ja que per al president egipci Al Sisi, Hamas és també un enemic al haver estat relacionat amb la cofradía dels Germans Musulmans que el mateix president continúa perseguint dins el seu país rere la caiguda del president Mohamed Morsi.

Quines mesures haurien de prendre els polítics Palestins al respecte? Quants anys més haurien de soportar aquesta barbàrie, que entre d'altres, està deixant al país per sota del llindar de la pobresa?  En la meva opinió Palestina es troba entre l'espasa i la paret, ja que per una part, si accepten la rendició es trobaràn sense país i sotmesos a les ordres dels jueus que els repercutirà en molts aspectes,  i per altra banda, es veuen indefensos davant els atacs del gran Israel. 

Després de les immenses crítiques als alemanys contra l'holocaust jueu i les grans defenses contra els mateixos, ens trobem ara als joeus actuant de la mateixa forma cap al poble palestí, provocant una massacre a gran escala.  

                            

http://www.lavanguardia.com/internacional/20140731/54412644706/israel-bombardea-gaza-diplomacia-espera.html