Pel meu criteri, els següents símbols són els més descriptius de la novel·la, ja que ens transmeten els passos que segueix la protagonista.
En primer lloc,
Un cactus sense terra que s'alimenta de maons, floreix amb una preciosa flor, mai vista abans, el dia que Cecília és trobada per en sr. Jaume i la sra. Magdalena.
Podem interpretar el floriment del cactus amb l'arribada de la Cecília, com una metàfora que ens transmet l'autora per fer-nos veure que aquesta arribada és una mostra divina, ja que neix amb una mala base i un camí ple d'espines però que, poc a poc, florirà d'ell una bellesa inmensa.
En segon lloc,
Trobem la bufanda de febre, un gran símbol de la novel·la, on l'autora ens descriu les grans dificultats sanitàries que pateix sovint la protagonista.
En tercer lloc,
El vestit vermell que duu sovint la protagonista per calmar els seves ansies crematòries. La obsessió de la Cecília pel foc sobrepassen els seus límits quan troben a la criatura ajupida intentant cremar-se les orelles, ja que no volia escoltar mai més les crítiques i malparlars que feia la gent del poble sobre els seus pares biològics.
En el meu criteri, Mercè Rodoreda relaciona a la Cecília amb el foc ja que, per una part, el foc ens transmet soletat: ningú no s'hi pot apropar. Per altra part, el foc és un símbol de passió i lujúria, però, a la vegada, també d'odi i ràbia per la seva gran intensitat interna.
En quart lloc,
La gran glòria que sent la petita Cecília al veure la gent patir al començar la Guerra Civil.
Això ens indica el gran patiment intern de la protagonista, gaudint de les desgràcies agenes, ja que les seva vida també ha sigut un gran patiment.
En cinquè lloc,
Mercè Rodoreda ens indica clarament el gran dolor intern de la Cecília, al sentir-se còmode en braços d'un desconegut i trobar allà l'escalfor que tant busca i necessita.
