Des de principis de la humanitat, l'home a tingut la necessitat de comunicar-se. Tot va començar per gestos, però, quan més endevant vàren sorgir les paraules i el vocabulari, la humanitat sencera va donar un gir de tres-cents seixanta graus. En aquest punt, doncs, van començar a treure fum les fàbriques de paraules. Un món totalment inmmens per estudiar, tot i mai poder arribar a conèixer ni per quarta part la infinitat de vocabulari que ens envolta.
Les paraules començen per expressar les necessitats humanes, així com buscar aliment o construïr allotjament. El vocabulari comença a enriquir-se col·locant també sons vocàlics a allò que ens envoltava. I quina inmensitat de coses ens envolta?
Actualment podem trobar fins a tres sinònims a cadascuna d'elles, per expressar amb total exactitud allò que desitjem. Podem trobar diferents registres, i els podem utilitzar dins un mateix llenguatge en diversos contextos socials. Podem trobar diferents idiomes, derivades de diferents llengües germàniques.
I ara ens preguntem, què seríem sense les paraules?
Sens dubte, es vàren crear com a necessitat de comunicació, però, realment, les hem convertit en art.

No hay comentarios:
Publicar un comentario