1Part
Giñol - No se a un saficat li Sidru li vulia explicar que nes am mol cuydadu perque corra un mentider.
Isidru - ¡Ola! Guiñol que fas parquí.
Giñol - Mira ta estaba esparan par esplicarta ca currabia un home molt lleig sembla al dimoni.
Isidru - ¿El dimoni? Verge Santisima!
Giñol - Nouse seguramant que u deu seru.
Isidru - ¡Hay!hay!hay! yo ting po dal dimoni man dit que semble un cabrit y te unas bañas mol llargas.
Giñol - No tingas po nirem tots dos juns sempre que pudem.
Isidru - ¡Hay!¡hay!¡hay! quesallo que ramou? ¡marchem! ¡marchem!
Giñol - No se pas a un vos anar no beus que en sem perdud.
Isidru - Buenu ya ma nanire tot sol.
Giñol - No tan racordas que em dit que niriam juns.
Isidru - No no man recordu pas.
Giñol - No tan recordas, mentidé. Mira el pillu ya u veuras cuan ell estigui am mans del mentidé no l'anire pas a salva.
Isidru - ¡Hay! ¡hay! som vist una sombra ¡hay! Man bach.
Giñol - Goita es veu que aquella sombra que veya ell era el mantide ¡Hay! Erel dimoni que el persegex, ara be i no tig cap pal. Hay pobre de mino se pas que am fach ai man baich ma cansu currigen i ancara ma parderia mes par aqui dins de aquet bosch diabolich. Ya se que fere li fere forsa cumplimens y fen el desentes.
Mentide - Ya som santid lu que deyes.
Giñol - I que deiem?
Mentide - Soc un homa mol desmemoriad y casi no man racordu, bols fe el fabor de repatir lu que deya?
Giñol - Si deyem que currabia un homa mol bo i que sabia da mols bons consells.
Mentide - Ya no man racurdaba moltas grasias.
Giñol - Ampro vuleu di que vos no sou el mantide.
Mentide - Ya mas cunagut gamarus.
Guiñol - Buenu pasiube, manbach.
Mentide - Tanbas yo tabe bing.
Isidru - ¡Ola Giñol! el dimoni mashasta persegin no saps pas a un tes el cami de casa
Guiñol - Si ca u se merchem.
****************
- Guinyol: No sé on s'ha ficat l'Isidro. Li volia explicar que ha d'anar amb molt de compte, que per aquí corre un mentider.
- Isidre: Hola Guinyol! Què hi fas per aquí?
- Guinyol: Doncs t'estava esperant per fer-te saber que per aquí corre un home molt lleig que sembla un dimoni.
- Isidre: Un dimoni? Verge santa!
- Guinyol: No ho sé, segurament ho deu ser.
- Isidre: Ai, ai, ai! Jo tinc por del dimoni. M'han dit que sembla un cabrit i té unes banyes molt llargues.
- Guinyol: No temis, anirem tots dos junts sempre que podem.
- Isidre: Ai, ai, ai! Què és allò que es mou? Marxem, marxem!
- Guinyol: No sé pas on vols anar, Isidre. No veus que ens hem perdut?
- Isidre: D'acord, doncs ja marxaré tot sol.
- Guinyol: Isidre, no recordes que hem dit que aniríem tots dos junts?
- Isidre: Doncs no ho recordo pas.
- Guinyol: No ho recordes, mentider? Mira-te'l el trapella, ja veureu quan estigui en mans del mentider, jo no aniré a salvar-lo pas.
- Isidre: Ai, ai, ai! He vist una ombra! Jo me'n vaig.
- Guinyol: Fixa't, es veu que aquella ombra que hi ha allà és el mentider. Ai! Era el mateix dimoni que el persegueix! Ara vindrà i jo no tinc cap pal! Ai pobre de mi, no sé què en faré! Ai, marxo!
Em canso de tant córrer i encara em perdré més per aquí, dins aquest bosc diabòlic. Ostres! Ja sé què puc fer! Li en faré força complits i em faré el desentès.
- Mentider: Ja hem sentit el que deies.
- Guinyol: I què dèiem?
- Mentider: Ja que sóc un home molt desmemoriat, no ho recordo pas. Pots repetir-ho?
- Guinyol: És clar. Dèiem que per aquí passejava un home molt bo, i que en sabia molt de donar consells.
- Mentider: Ja no ho recordava. Moltes gràcies!
- Guinyol: Llavors,... Voleu dir que vos no sou el mentider?
- Mentider: Ja m'has conegut, gamarús!
- Guinyol: D'acord, doncs. Passi-ho bé! Jo marxo ja.
- Mentider: Marxes? Jo també vindré, doncs.
Segona part
- Guinyol: Gràcies a Déu que hem arribat a casa del meu amo, però no sé pas on ha marxat l'Isidre. Ja l'ha d'haver perseguit el dimoni... Ha de tenir una por.... Vaig a buscar-lo.
- Isidre: Hola, Guinyol! El dimoni m'està perseguint. No saps pas on és el camí cap a casa?
- Guinyol: Sí que el sé. Marxem.
- Isidre: Afanyem-nos, que ja veig al mal dimoni. S'ha posat un barret per tal que no el reconeixem, però jo ja el conec perquè li he vist la banya.
- Isidre: Afanyem-nos, que ja veig al mal dimoni. S'ha posat un barret per tal que no el reconeixem, però jo ja el conec perquè li he vist la banya.
REFLEXIONS
Al imposar-se el règim franquista, es va iniciar amb una de les restriccions més dures per el poble català: la prohibició de la llengua catalana.
Durant els anys de dictadura, la llengua catalana es va haver de parlar en privat i amagadament, es va prohibir la seva ensenyança i per tant, van permetre que el català s'estanqués com a llengua.
El català és una llengua romànica creada al segle X
Vist. Correcte.
ResponderEliminar