прикосновение русском

" Sortir d'Espanya sola és tota una experiència que et fa crèixer com a persona " 


Ha vingut la Sílvia Toledo, ex alumne de l'institut de Vidreres, a fer una xerrada sobre les seves experiències com a estudiant.

El seu procès fou  tota una aventura, les seves matrícules han estat excel·lents i tot ha tingut la seva recompensa.

Personalment va sobtar-me que tingués la voluntat de marxar a un altre país totalment desconegut per posar en pràctica l'idioma i aconseguir un lloc de treball, aïllada de la seva gent i el seu entorn. Va haver de fer un gran sacrifici i em va sobtar que fou per voluntat pròpia i que fins i tot li agradés i volgués repetir.


També va sobtar-me que després de fer un batxillerat científic sentís que havia de fer una carrera  humanística. Sempre havia volgut fer-ho, tot hi que se li donàven molt bé les ciències i va triar aquest camí, però ella sentia que no l'omplia suficient.


Que la Sílvia triés com a llengüa el Rus, va ser un impacte per a mi. No és una llengua tan reconeguda com l'anglès, que de fet, en treia molt bones notes. Però després va poder trobar sortides i marxar a Rússia un temps on hi va estar molt bé i va conèixer molta gent.

RODAMOTS..........

Tot va començar aquell matí plujós de dissabte. Era un matí d'aquells de calefacció i neteja de casa. Jo mirava i mirava per la finestra d'aquell vidre trencadís i no veia més que paraigües. Eren paraigües grisos, blaus, trists. I jo em posava pansida també.  Les gotes relliscaven pel vidre i al sostre hi escoltava el seu peperepep que em posava tan nerviosa. Aquell dia estava nerviosa. Jo volia sortir. I no deixava de ploure. Vaig cansar-m'hi de mirar als núvols i demanar-los si us plau que deixessin de plorar o ploraria jo també. Però no feien cas. 

Empipada vaig decidir sortir amb el paraigües per fer la guitza als núvols. Però tocant-me la sotabarba i rumiant em vaig adonar que jo no volia portar un paraigües trist, i vaig cuinar crispetes i vaig posar una pel·lícula divertida perquè els núvols m'escoltessin riure.  

No van passar més de cinc minuts quan varen trucar a la porta. Vaig tenir por perquè vaig pensar que serien els núvols enfadats però al obrir la porta vaig veure un senyor barbamec que era tot moll i demanava menjar. 

Com tenia els ulls pansits i fonedissos vaig veure que era bon home i el vaig deixar passar. Vam seure al sofà i el vaig oferir un pastís de xocolata que m'havia portat la veïna Paquita fa uns dies però que no m'havia volgut menjar perquè estava fent dieta. Va semblar que era bo perquè el va menjar amb moltes ganes. 

Quan va acabar ens vam mirar i no sabíem què dir. Ell va somriure i jo li vaig demanar que m'expliqués coses divertides perquè volia fer la guitza als núvols i va riure molt i va començar a rallar. Només començar ja vaig riure. Es deia Rufino. I allà ja vaig veure que un home que es digués Rufino no podria fer-me cap mal. I en Rufino deia que feia dies que no menjava i que la meva casa era molt càlida i jo li vaig dir que si s'hi volia quedar. 

Van ser uns dies molt plujosos i jo i en Rufino no volíem sortir de casa. Només volíem parlar i escoltar el quiquiriquic de les gotes al sostre. I jo ja no volia sortir i tampoc volia que el sol sortís mai més perquè no volia que en Rufino volgués marxar. 

En Rufino em deia sempre que no volgués fer-me mai la barba d'or que l'avarícia és molt dolenta i després acabaria tota molla demanant menjant per les cases. I sempre que m'ho deia jo reia perquè a mi m'agradaria anar tota molla demanant pastissos al seu costat. 

ESTUDIAR A L'EXTRANGER....

Durant els últims anys de crisis, els joves han sortit fora d'Espanya a buscar feina i estudis a més baix cost.
Europa i Amèrica està donant moltes sortides laborals a tots aquells joves en manca de treball.

Coneixem alguns casos d'estudiants que han emigrat per aconseguir una bona universitat a un preu gairebé doblement barat.


És el cas de la Beatriz Maliniak, una jove resident a Espanya que va solicitar una matrícula a la universitat de medicina de Lovaina (Bèlgica) per tan sols 880 euros i 330 euros per la residència al país. Això suposa molt menys de la meitat del cost a Espanya, que supera els 3.900 euros.  Països propers a Espanya, com per exemple França, tenen un cost de 254 euros mensuals, que suma un total de 2286 euros. 

Més enllà del futur universitari, a països extrangers trobaràn sempre un millor futur laboral, i per tant, és més rendible que estudiar al nostre país, ja que pots assegurar amb més facilitat tenir una plaça al mercat de treball. 

Als últims anys els estudiants espanyols han sortit a buscar universitats econòmiques al lloc més proper; França, on les matrícules han pujat fins a un 65% al primer cicle d'ensenyança. 

Cada cop des de més joves, els estudiants es plantejen sortir del país per tenir un millor futur. Els pares també els animen a sortir, ja que fora del país hi és la solució del seu futur universitari i laboral. 


Actualment Espanya es sitúa a la sisena posició amb les tases més altes a nivell econòmic a les Universitats, ja que només un 10% dels seus universitaris pot arribar a aconseguir una beca.  Per altra banda, Dinamarca, Estonia, Grècia, Malta, Àustria, Finlàndia, Suècia van al cap de rànquing amb les universitats més econòmiques, ja que ofereixen estudis gratuïts. 


Per altra banda trobem a en Daniel, que estudia a Holanda. Rep les classes en anglès i la matrícula ha costat un mòdic cost de 1000 euros de matrícula i 254 euros el lloguer del pis. Si suspèn alguna assignatura, no caldrà amoïnar-se massa, ja que repetir curs tornarà a costar el mateix preu inicial. Al contrari passa a Espanya. Repetir curs pot costar fins a 4000 euros. 
Els joves comencen a emigrar a Holanda. Ja hi són 445 españols al seu curs. A més d'un baix cost, es podrà permetre la perfecta parla de la llengua anglesa. 

ISABEL ALLENDE CUENTA HISTORIAS DE PASIÓN

Presentem a una de les millors autores conegudes internacionalment, Isabel Allende, una autora que va viure a l'anonimat fins a l'any 2006. És la creadora d'una de les novel·les passionals més reconegudes del segle XI,  amb el seu discurs feminista.

Ens transmet a la seva novel·la una sèrie de dones amb un mateix tret comú; són dones fortes amb un cor valent. 

"Miles de mujeres con un corazón valiente són maltratadas alrededor del mundo y yo hoy vengo a contar su historia." 

Comparteix amb nosaltres la història de Wangari Muta Maathai, nascuda a Kenia l'1 d'abril de 1940, una activista política i ecologista keniana que va rebre el Premi Novel de la Pau al 2004 per les seves contribucions al desenvolupament sostenible. La Wengari és una dona amb un cor apassionat i fort, que ha lluitat per canviar el clima i la terra de molts països d'Àfrica, i ha millorat les condicions econòmiques de molts pobles.

La nostre autora va tenir la sort de conèixer també la història de la Somaly Mam, nascuda a Camboya el 1970, una activista a favor dels drets humans. Isabel Allende explica la seva tràgica història a un burdel al qual va ser venuda pel seu avi quan només tenia 14 anys. Les nenes eren violades per homes grans, que creien que tenir sexe amb una verge molt jove els curaria del SIDA.  Eren forçades i amenaçades a tenir de 5 a 15 clients per dia, i si s'hi negaven, les torturaven amb electricitat. 

Les tràgiques històries continúen amb Rose Mapendo i els seus fills. Embaraçada i viuda, va haver de veure com torturaven i mataven al seu marit. D'una forma o una altre aconsegueix mantenir als seus 7 fills, que uns mesos després sorprèn amb el naixement de dos bessons prematurs. 

AL CALENDARI SE LI ACABEN LES PÀGINES!!!