EL ARTE RENACE ENTRE LAS BOMBAS....

Ángeles Espinosa ens porta una notícia de l'àmbit cultural, translladant-nos per complet als aires de l'Irak. 

La periodista vol endinsar-nos en la història, en el temps de guerra que ha patit el país durant tant de temps i que ha repercutit, sobretot, a les arts. 

Dama de Warka 

Durant una llarga època de moviments polítics i saccejos socials, el Museu Nacional torna a obrir les seves portes per brindar-nos les obres més valuoses, entre elles, la Dama de Warka, que fou robada rere la invasió estatunidenca, i ha estat posteriorment restaurada i recolocada al museu. És, sense dubte, la peça més important del museu, amb un valor simbòlic inimaginable. La seva devolució, al ser robada, va suposar per als iraquís un gran signe d'esperança i força per tot el país, i va significar el tancament de les tensions contra els països que varen invadir Irak. 

El museu està a punt per presentar noves obres d'art, com una d'elles que serà la joia del museu;  la Mona Lisa sumeria. 

Irak, un país de constants tensions socials i polítiques que han desencadenat més d'un cop en guerres i bombardejos, vol recuperar, després de tres dècades d'alts i baixos, el seu passat més gloriós per tal de tenir un millor futur i recuperar la seva bona imatge. 

Afirmen alguns iraquís, que amb l'obertura del museu es farà un gran pas per als estudiosos i turistes que visiten, ja que, en ell, es guarda l'ànima, la història i la civilització d'Irak. 

Escut d'Irak 

El motiu per el qual va tancar-se el museu fou el temor d'un possible atentat, limitant l'entrada a països extrangers, diplomats o grups d'escola. 

S'afirma que s'han pogut recuperar 9.000 de les 15.000 peces conservades, ja que foren robades, i destrossades, però estàn molt agraïts per tenir de tornada les peces més importants. 

Llegir aquesta notícia ha suposat per a nosaltres el conèixer la cultura i la gran decadència d'aquest país, tan oblidat per tants, i el gran valor que tenen les peces del passat, que marquen tant la cultura dels països, ja que, gràcies a elles, tenim el gran privilegi de conèixer i saber el per què som com som.