jueves, 28 de noviembre de 2013

ÉS HORA DE DECIDIR

Presentem la tasca d'avui com una difícil elecció; la selecció dels dos millors blogs de llengua. 

En podríem  nombrar diversos de molt complets i el·laborats, com per exemple el de l'Emma de Mingo, amb el seu blog "Paraules màgiques", on expressa entrades amb uns comentaris molt personals i diferents a la resta de blogs, tot i que, per la meva opinió, el blog és massa fosc i dificulta la comprensió. 

Podríem nombrar també un altre blog amb una gran originalitat visual, com és el de l'Aina amb el seu blog "Sopa de galets", tot hi que en la meva opinió hauria d'incloure més fotografies i tenir les entrades al dia. 

Finalment, rere la visualització de tots els blogs i les seves respectives tasques i estructura, la descisió ha sigut clara: 

L'Ariadna Reina
Amb el seu tòpic "Sense paraules", és el blog exemplar en el que es mostren unes entrades el·laborades que cumpleixen amb tots els requisits demanats; amb un gran repertori fotogràfic que alimenten la vista i una informació completa i correcta, sempre al dia. 
L'estructura del blog és clara i senzilla, amb una combinació de colors no massa cridanera i per tant, correcta. 






La Tania Tòrtoras

Amb el seu original blog de "L'art de les paraules", amb un gran contrast de colors en quant a l'estructura principal,  correcte i formal, amb una gran varietat de fotografies, com l'anterior. El seu contingut conté la informació necessària, sense carregar massa ni quedar-se, per altra banda, curt. 
Les entrades són al dia i els comentaris són positius. 





lunes, 25 de noviembre de 2013

MÉS SÍMBOLS

En aquesta ocasió, trobem un gran repertori de símbols sexuals amagats sota metàfores Rodoredianes.
Entre els capítols 25 i 31 en podem trobar, entre d'altres, de molt significatius:




La mostassa 

Al capítol XXVIII podem trobar un símbol sexual, en aquesta cas floral, com és la mostassa.


La mostassa és una planta, ja pot ser conreada o silvestre, de les quals llavors s'obté el conegut complement alimentari o salsa mostassa. Per altra part podem obtenir també oli per a biodièsel.


És una planta molt valorada ja per les seves propietats medicinals, ja que, entre d'altres usos, tracta els maldecaps, el neumatisme o l'artritis si s'aplica mitjançant un bany María o una massa semblant a la farina sobre el pit.


Trobem aquest símbol a la pàgina 137, on cito el fragment:


"Aleshores se'n va anar del saló, va tornar carregat amb un llibre molt gros, es va asseure, em va fer acostar la cadira ben a la vora de la seva, va obrir el llibre per on li va semblar i, clavant un dit al mig d'una flor, va dir, veu?, la mostassa". 



Podem considerar aquest fragment com una metàfora en la que s'intueix la penetració sexual, al introduïr el dit dins la flor remarcant l'estigma.







La mandràgora




Ens trobem davant d'un altre símbol floral i sexual al capítol XXIX.
Es tracta de la mandràgora, una espècie de fanerògama que pertany a la família de les Solanàcies.
És coneguda per les seves peculiars arrels, ja que juntament amb la seva flor fa forma de figura humana.
Durant tota la història s'ha usat en rituals màgics però, també la trobem com a símbol eròtic quan parlem de gastronomía.

Tradicions enrere, la mandràgora fou un dels clàssics afrodisíacs més coneguts, tot i que actualment ha sigut demostrat que els seus efectes no eren tan efectius i ha caigut a l'oblit.


Destaquem també els efectes curatius d'aquesta curiosa planta, que és capaç de rebaixar els dolors bocals, disminuïr els mals de cap i la migranya, ajuda al trànsit intestinal i al vòmit, ajuda a cicatritzar les ferides lleus de la pell i fins i tot, segles enrere va fer efecte anestèsic.


Trobem citada la mandàgora en un fragment de la pàgina 147:

"Em va preguntar on m'amagava que se'm veia tan poc i de seguida em va dir que per favor hi anés a sopar que de dalt de tot d'una llibreria havia de baixar un llibre amb heres enanxades i que em parlaria del crit de la mandràgora"


En la meva interpretació, Mercè Rodoreda ens vol transmetre sota aquest enigma un gran símbol sexual en el que expòn el desig de l'acte sexual, ja per les propietats de la mandràgora ( arrels com cames ), és a dir, sexe brut.








El dit al rínxol 

Al capítol XXV trobem un dels símbols sexuals més visuals, el dit al rínxol.





"Quan hi vam ser va ficar un dit a dintre d'un rínxol i va dir que s'havia quedat caçat amb ganxo i amb trampa"


A interpretació dels lectors, l'acte d'introduïr un dit dins un rínxol indica clarament un acte de penetració.  
Mercè Rodoreda expressa sutilment l'acte sexual sota accions tan senzilles com aquesta i per altra part, incita al lector a haver de descobrir el que s'amaga sota les seves frases. Mai expressarà amb claredat l'acció de penetrar, però buscarà sempre formes per les que el lector ho pugui intuïr. 





Les neules



Mercè Rodoreda ens presenta al capítol XXVIII un altre significatiu símbol sexual, aquest cop gastronòmic; les neules.

Les neules són un dels dolços més típics catalans i es mengen tradicionalment per Nadal.
La principal tradició arriba d'enrotllar una hòstia en forma de tub (símbol sexual), i sucar-lo en llet (símbol sexual).

En aquest cas les cita l'autora a la pàgina 137:

"Per postres vam menjar formatge de moltes menes i a l'últim, quan ja no quedava res, el vell es va aixecar, se'n va anar cap al fons del saló i es va aturar davant d'un moble estret i alt que hi havia al costat del tamís, i que era tot ple de calaixets. Va estar una estona buscant i després va tornar i em va donar una neula". 


La interpretació del lector juga al imaginar a la Cecília menjant la neula, ofresa pel general.
Aquest l'arriba a oferir dia rere dia com a postre, incitant la seva imaginació al veure-la menjant tal menjar.
Mercè Rodoreda juga en aquest cas amb tres papers; la forma de la neula, com és menjada i per altra banda, el fet de que el general l'ofereixi.





La peculiar disfressa de la Paulina 

Presentem aquesta escena com una de les més sexuals i peculiars de la novela; la disfressa que la Paulina porta pel senyor de Tarragona.

                   








Destaco aquí un comportament sadomasoquista, és a dir, un transtorn que pateixen certs individus i consisteix en l'obtenció de plaer mitjançant actes de crueldat i domini cap a una altre persona.

Cito a la pàgina 119:

"Quan la Paulina, vestida de cambrera, va anar al cafè, el senyor de Tarragona em va donar un copet al genoll i em va dir, ja he dit a la Paulina que mentre vostè ho necessiti, es pot quedar amb ella."

El senyor de Tarragona, que mantenia a la Paulina, manava a aquesta a posar-se una disfressa de cambrera mentre fes la seva feina.
Ho interpretem com un símbol eròtic ja que, al senyor de Tarragona l'exitava veure a la Paulina disfressada.

A partir d'aquí podem deduïr el caràcter del senyor de Tarragona i conèixer més sobre ell.
Aquest comportament sàdic que expressa, demostra un transtorn mental o per altra banda, n'és el resultat d'una acumulació d'odi, venjança o simplement pot ser una diferent concepció de la justícia.



lunes, 18 de noviembre de 2013

EDUCACIÓ LLIURE?

A partir de la xerrada aneterior de la Violeta Guinart, la classe va quedar sobtada davant tal innovació.
De fet, mai havíem imaginat un model d'escola com aquell. Era totalment obstracte i fins tal punt, ho vam trobar incoherent.

Estudiem, llavors, per finalitzar amb el tancament de dubtes sobre aquest nou model educatiu, els plantejaments i avantatges que aquest ens proposa:

L'EDUCACIÓ LLIURE 

Actualment ja existeixen diferents escoles d'educació lliure i viva. De fet, consta d'aules construïdes com a escoles educatives amb el model actual, tot i que amb diferents modificacions:
Les aules són més grans i amb més espai per la creativitat dels infants. Consten de diferents espais simbòlics on poden desenvolupar cadascuna de les seves necessitats d'aprenentatge. Això sí,  per lliure elecció de l'infant, sense obligació del tutor.

D'aquesta forma, citada ideologia defensa que afavoreix l'aprenentatge de forma inmensa, ja que el nen té més facilitat per questionar els seus dubtes, i desenvolupar-se segons els seus sentiments i emocions.

Així doncs, es valora per sobre de qualsevol altre ensenyança, les necessitats que un infant ha de requerir durant el seu període d'infantesa i només aquestes, no més. En aquestes escoles desenvoluparàn, sens dubte, la seva seguretat emocional, l'autonomia i l'autoregulació, el moviment espontani, els propis límits i no els establerts, el propi reconeixement, amor i autoestima.



"El oráculo de Delfos aseguró que mataría a sus propios padres"

 El complex d'Èdip és una malaltia que consisteix en que, durant l'etapa genital on comença el desenvolupament de l'infant, des dels 3 als 6 anys, el nen comença a sentir atracció sexual cap al seu progenitor del sexe oposat. El nen sent una gran atracció per la mare i comença a odiar al pare, ja que aquest té la sort de tenir-la. A partir d'aquí comença el problema. El nen se n'adona que no fa ben fet, que no ha d'odiar al seu pare, i desenvolupa un conflicte intern en el que el nen vol imitar es característiques del pare.

Aquesta teoria psicoanalítica la va descobrir Sigmund Freud, el qual va anomenar aquest concepte com a complex d'Èdip.  Es va basar en la figura mitològica d'Èdip.





MITOLOGIA GREGA: ÉDIP

Édip fou fill del rei de Tebas i, al nèixer, l'oracle d'Elfos va assegurar que al arribar a l'adolescència, el mataria a ell i a la seva dona.
Tebas, intentant evitar el destí, al nèixer el seu fill, no va ser capaç de matar-lo, ja que tenia un cor inmens, així que va decidir abandonar-lo a les muntanyes de Ciceró, on el va penjar pels peus amunt d'un arbre.
Un pagès que rondava per allà, va trobar al nadó penjat de l'arbre i el va entregar a Peribea i Pòlib, els quals es vàren encarregar de la seva criança, anomenant-lo Èdip, que vol dir "peus inflamats", ja que així els tenia a causa d'haver-los clavat dalt de l'arbre.

Al arribar a l'adolescència, rumors vàren arribar a les seves orelles sobre que no era fill dels seus suposats pares. Per sortir de dubtes va anar a consultar-ho a l'oracle d'Elfos, el qual va tornar a dir, que mataría als seus pares i desposaría a la seva mare.  Èdip, pensant que els seus pares eren aquells que l'havíen criat, va fugir de Corint per fugir del seu destí, encaminant-se, sense volguer, cap a Tebas.
Un cop arribat a Tebas, troba un home amb el que discuteix fortament al no deixar-lo passar i, sense saber que és el seu veritable pare, el mata.
Al saber la seva mare que Èdip era el seu veritable fill i havia mort al seu espòs, es penja d'un palau buscant la seva mort.






COMPLEX D'ÈDIP AL CARRER DE LES CAMÈLIES 

En el meu criteri, la Cecília també pateix un transtorn semblant que, en el cas de les dones, és anomenat Complex d'Electra, tot i que en petita mesura.

Però principal personatge portador d'aquest transtorn és, sens dubte, en Cosme. Ho podem descobir fàcilment al oferir a la Cecília un medalló negre, reencarnant a la seva difunta mare. En Cosme troba exitant a la Cecília quan recorda la presència de la seva mare.


Podem observar diferents segments a l'obra, on reflexa aquest extrany fenòmen:

"Li vaig ficar la mà sota el braç, entre l'americana i l'armilla, ben amunt per sota, i l'hi vaig deixar allà dintre. I la mà i jo estàvem bé". 
Al capítol IV, on és buscada aquesta intrincant figura paterna, sota la jaqueta de l'amant de la Maria-Cinta.


**************************




"El mal més gros era que m'enamorava de seguida, a la primera paraula, d'homes que no havia de veure mai més".
Al capítol XIX, quan prima com un espàrrec surt a la rambla a fer senyors, buscant sempre aquell apreci que no ha tingut sense la figura que tant busca del seu pare.



*************************


"En Cosme duia un anell que no es treia ni per rentar-se ni per dormir: una rotllana d'or amb brillants i robins, un al costat de l'altre. A la bande de dintre l'or s'havia gastat i era bastant prim. Em va dir que aquell anell era tot el que tenia de la seva mare". 
Al capítol XXII, on, com bé explica aquest segment de la novel·la, en Cosme duu un anell per ell inseparable, joia de la seva mare. Gran reflex del complex nombrat anteriorment. 



martes, 5 de noviembre de 2013

VIOLETA GUINART

Avui dia 5 de novembre ha vingut al nostre centre a fer una xerrada la Violeta Guinart, una jove universitària, mare i doula a la vegada.


La Violeta viu a Blanes i va estudiar BUP i COU.

Un cop acabats els seus estudis post-obligatoris, va continuar estudiant art dramàtic, teatre, a Barcelona.

Finalment va acabar estudiant educació social.

Un cop acabada la carrera, la Violeta va marxar a Sud Amèrica durant mig any a viure experiències, que més endevant, van ser molt fructíferes.

Pocs anys després va arribar el seu primer fill i es va centrar totalment en la seva criança, deixant de banda la feina.

Al centrar-se tant en l'aspecte infantil, va començar a interessar-se pels parts, educació infantil i com reaccionar davant d'un nou nadó, així que es va especialitzar en DOULA. És a dir, en l'ajuda del pre-part, part i criança d'altres mares, donant un gran suport emocional.

Junt amb la seva nova vocació, es va unir al grup d'assessoramen de la lactància.

Poc després va aparèixer el seu segon fill i amb l'aparició d'aquest, es va centrar en l'educació. El vàren tenir a casa amb un part natural, perquè ells així ho van voler.

La seva mentalitat va canviar per complet i va decidir no escolaritzar als seus fills.


Violeta ens explica els múltiples treballs en els quals es troba ara. No té cap feina fixa, però, a la vegada, és mare, doula i educadora dels seus fills. Cito les seves paraules: " A mesura que passen els anys jo evoluciono. No puc dir que sóc una cosa ni que no sóc res, sóc moltes coses a la vegada".


Més endevant va esdevenir el naixement del seu tercer fill, amb el qual es va centrar en el seu nou pla d'educació: l'educació lliure.

Va començar a criar als seus fills a casa, i al llarg dels temps els va portar a una escola lliure, però no va durar gaire ja que la proposta d'escola es va enfonsar molt ràpid.

"No serà fàcil l'educació a casa però creiem que és el millor per al nostre fill". 

La Violeta ens explica els seus arguments a favor de la no-escolarització per tal que veiem que és possible i més favorable que estar sis hores tancada en una aula en silenci i escoltant sense expressar-nos.

" A partir dels 3 anys els nens començen a adonar-se que poden ser independents i començen a donar a llum les donades "rabietes", per fer veure a la mare que tenen desitjos, criteri propi i comprovar on estàn els seus límits. Abans dels tres anys, són incapaços de comprendre el concepte "compartir", per tant, podem donar els coneixements vitals per la seva edat a casa, ensenyant l'entorn real, amb gent real, a relacionar-se, i que ells mateixos desitgin aprendre i ho aprenguin sols".

Ens explica també què és una escola d'educació lliure i ens ho explica així:

"Tu tries el que vols fer, el que vols aprendre. Dins un aula repleta de coneixements, tu tries per on et decantes. Si el teu subconscient et demana dibuixar a les 9 del matí, fes-ho, i desenvolupa els teus dots a l'hora que floreixen. Una escola reglamentària t'obliguen a dibuixar a una certa hora, un cert dibuix i d'un cert color determinat. I potser no vols aquell color. I potser no en tens ganes de dibuixar a aquella hora. I no ho donaràs tot de tu.
Els nens aprenen a partir dels seus interessos."




Donem les gràcies a la Violeta Guinart per oferir-nos les seves experiències i punts de vista.




Fins un altre!!!!!! 

ARNAU MASFERRER

Dimecres 30 d'octubre va venir a fer una xerrada a la classe de llengua i comunicació l'Arnau Masferrer, ex alumne de l'institut.

L'Arnau va deixar els estudias a 4rt de la ESO per anar a estudiar jardineria.

Comenta que si hagués pogut escollir una carrera universitària, haguès escollit fer l'INÉS.

Actualment és  mosso d'esquadra i, per entrar-hi, va haver de superar les dures proves d'accès, i altres d'específiques.

Viu a Vidreres i va ser estudiant del seu institut respectiu, tot i que confirma marxar a viure a Santa Coloma de Farners.

A la seva feina sovint ha de practicar activitats físiques de gran esforç corporal que, de vegades, comporten un alt risc.

L'Arnau s'encarrega de:
· Manifestacions
· Assalts
· Sortida d'autopistes
· Controls d'alcoholèmia


Els elements reglamentaris que ha de dur es componen de:
· Una pistola
· Una escopeta
· Una metralleta ( Fusell per entrar als domicilis )
· Una armilla antibales


Segons l'Arnau, normalment les dones solen ser menys problemàtiques en quant a manifestacions i arrestos domiciliaris.

La feina sovint es fa dura ja que, tot i que l'obligació és posar ordre i tranquil·litat davant un conflicte o denúncia, els sentiments dels mossos intervenen molt d'aprop. Han de veure situacions pèsimes de vida i tot i això imposar el reglament establert. Les situacions del dia a dia també solen ser traumàtiques, per tant, dins de la brigada de policíes hi ha diversos psicòlegs que ofereixen ajuda psicològica a qui ho necessita.


A l'Arnau el que més el motiva són les expedicions forestals. Assegura que són molt interessants.



Agraïm la seva estància i el recordem amb una fotografia,




Fins a la pròxima!!!!!