"El oráculo de Delfos aseguró que mataría a sus propios padres"

 El complex d'Èdip és una malaltia que consisteix en que, durant l'etapa genital on comença el desenvolupament de l'infant, des dels 3 als 6 anys, el nen comença a sentir atracció sexual cap al seu progenitor del sexe oposat. El nen sent una gran atracció per la mare i comença a odiar al pare, ja que aquest té la sort de tenir-la. A partir d'aquí comença el problema. El nen se n'adona que no fa ben fet, que no ha d'odiar al seu pare, i desenvolupa un conflicte intern en el que el nen vol imitar es característiques del pare.

Aquesta teoria psicoanalítica la va descobrir Sigmund Freud, el qual va anomenar aquest concepte com a complex d'Èdip.  Es va basar en la figura mitològica d'Èdip.





MITOLOGIA GREGA: ÉDIP

Édip fou fill del rei de Tebas i, al nèixer, l'oracle d'Elfos va assegurar que al arribar a l'adolescència, el mataria a ell i a la seva dona.
Tebas, intentant evitar el destí, al nèixer el seu fill, no va ser capaç de matar-lo, ja que tenia un cor inmens, així que va decidir abandonar-lo a les muntanyes de Ciceró, on el va penjar pels peus amunt d'un arbre.
Un pagès que rondava per allà, va trobar al nadó penjat de l'arbre i el va entregar a Peribea i Pòlib, els quals es vàren encarregar de la seva criança, anomenant-lo Èdip, que vol dir "peus inflamats", ja que així els tenia a causa d'haver-los clavat dalt de l'arbre.

Al arribar a l'adolescència, rumors vàren arribar a les seves orelles sobre que no era fill dels seus suposats pares. Per sortir de dubtes va anar a consultar-ho a l'oracle d'Elfos, el qual va tornar a dir, que mataría als seus pares i desposaría a la seva mare.  Èdip, pensant que els seus pares eren aquells que l'havíen criat, va fugir de Corint per fugir del seu destí, encaminant-se, sense volguer, cap a Tebas.
Un cop arribat a Tebas, troba un home amb el que discuteix fortament al no deixar-lo passar i, sense saber que és el seu veritable pare, el mata.
Al saber la seva mare que Èdip era el seu veritable fill i havia mort al seu espòs, es penja d'un palau buscant la seva mort.

COMPLEX D'ÈDIP AL CARRER DE LES CAMÈLIES 

En el meu criteri, la Cecília també pateix un transtorn semblant que, en el cas de les dones, és anomenat Complex d'Electra, tot i que en petita mesura.

Però principal personatge portador d'aquest transtorn és, sens dubte, en Cosme. Ho podem descobir fàcilment al oferir a la Cecília un medalló negre, reencarnant a la seva difunta mare. En Cosme troba exitant a la Cecília quan recorda la presència de la seva mare.


Podem observar diferents segments a l'obra, on reflexa aquest extrany fenòmen:

"Li vaig ficar la mà sota el braç, entre l'americana i l'armilla, ben amunt per sota, i l'hi vaig deixar allà dintre. I la mà i jo estàvem bé". 
Al capítol IV, on és buscada aquesta intrincant figura paterna, sota la jaqueta de l'amant de la Maria-Cinta.


**************************




"El mal més gros era que m'enamorava de seguida, a la primera paraula, d'homes que no havia de veure mai més".
Al capítol XIX, quan prima com un espàrrec surt a la rambla a fer senyors, buscant sempre aquell apreci que no ha tingut sense la figura que tant busca del seu pare.



*************************


"En Cosme duia un anell que no es treia ni per rentar-se ni per dormir: una rotllana d'or amb brillants i robins, un al costat de l'altre. A la bande de dintre l'or s'havia gastat i era bastant prim. Em va dir que aquell anell era tot el que tenia de la seva mare". 
Al capítol XXII, on, com bé explica aquest segment de la novel·la, en Cosme duu un anell per ell inseparable, joia de la seva mare. Gran reflex del complex nombrat anteriorment.