VIOLETA GUINART

Avui dia 5 de novembre ha vingut al nostre centre a fer una xerrada la Violeta Guinart, una jove universitària, mare i doula a la vegada.


La Violeta viu a Blanes i va estudiar BUP i COU.

Un cop acabats els seus estudis post-obligatoris, va continuar estudiant art dramàtic, teatre, a Barcelona.

Finalment va acabar estudiant educació social.

Un cop acabada la carrera, la Violeta va marxar a Sud Amèrica durant mig any a viure experiències, que més endevant, van ser molt fructíferes.

Pocs anys després va arribar el seu primer fill i es va centrar totalment en la seva criança, deixant de banda la feina.

Al centrar-se tant en l'aspecte infantil, va començar a interessar-se pels parts, educació infantil i com reaccionar davant d'un nou nadó, així que es va especialitzar en DOULA. És a dir, en l'ajuda del pre-part, part i criança d'altres mares, donant un gran suport emocional.

Junt amb la seva nova vocació, es va unir al grup d'assessoramen de la lactància.

Poc després va aparèixer el seu segon fill i amb l'aparició d'aquest, es va centrar en l'educació. El vàren tenir a casa amb un part natural, perquè ells així ho van voler.

La seva mentalitat va canviar per complet i va decidir no escolaritzar als seus fills.


Violeta ens explica els múltiples treballs en els quals es troba ara. No té cap feina fixa, però, a la vegada, és mare, doula i educadora dels seus fills. Cito les seves paraules: " A mesura que passen els anys jo evoluciono. No puc dir que sóc una cosa ni que no sóc res, sóc moltes coses a la vegada".


Més endevant va esdevenir el naixement del seu tercer fill, amb el qual es va centrar en el seu nou pla d'educació: l'educació lliure.

Va començar a criar als seus fills a casa, i al llarg dels temps els va portar a una escola lliure, però no va durar gaire ja que la proposta d'escola es va enfonsar molt ràpid.

"No serà fàcil l'educació a casa però creiem que és el millor per al nostre fill". 

La Violeta ens explica els seus arguments a favor de la no-escolarització per tal que veiem que és possible i més favorable que estar sis hores tancada en una aula en silenci i escoltant sense expressar-nos.

" A partir dels 3 anys els nens començen a adonar-se que poden ser independents i començen a donar a llum les donades "rabietes", per fer veure a la mare que tenen desitjos, criteri propi i comprovar on estàn els seus límits. Abans dels tres anys, són incapaços de comprendre el concepte "compartir", per tant, podem donar els coneixements vitals per la seva edat a casa, ensenyant l'entorn real, amb gent real, a relacionar-se, i que ells mateixos desitgin aprendre i ho aprenguin sols".

Ens explica també què és una escola d'educació lliure i ens ho explica així:

"Tu tries el que vols fer, el que vols aprendre. Dins un aula repleta de coneixements, tu tries per on et decantes. Si el teu subconscient et demana dibuixar a les 9 del matí, fes-ho, i desenvolupa els teus dots a l'hora que floreixen. Una escola reglamentària t'obliguen a dibuixar a una certa hora, un cert dibuix i d'un cert color determinat. I potser no vols aquell color. I potser no en tens ganes de dibuixar a aquella hora. I no ho donaràs tot de tu.
Els nens aprenen a partir dels seus interessos."




Donem les gràcies a la Violeta Guinart per oferir-nos les seves experiències i punts de vista.

Fins un altre!!!!!!