En aquesta ocasió, trobem un gran repertori de símbols sexuals amagats sota metàfores Rodoredianes.
Entre els capítols 25 i 31 en podem trobar, entre d'altres, de molt significatius:
Al capítol XXVIII podem trobar un símbol sexual, en aquesta cas floral, com és la mostassa.
La mostassa és una planta, ja pot ser conreada o silvestre, de les quals llavors s'obté el conegut complement alimentari o salsa mostassa. Per altra part podem obtenir també oli per a biodièsel.
És una planta molt valorada ja per les seves propietats medicinals, ja que, entre d'altres usos, tracta els maldecaps, el neumatisme o l'artritis si s'aplica mitjançant un bany María o una massa semblant a la farina sobre el pit.
Trobem aquest símbol a la pàgina 137, on cito el fragment:
"Aleshores se'n va anar del saló, va tornar carregat amb un llibre molt gros, es va asseure, em va fer acostar la cadira ben a la vora de la seva, va obrir el llibre per on li va semblar i, clavant un dit al mig d'una flor, va dir, veu?, la mostassa".
Podem considerar aquest fragment com una metàfora en la que s'intueix la penetració sexual, al introduïr el dit dins la flor remarcant l'estigma.
Ens trobem davant d'un altre símbol floral i sexual al capítol XXIX.
Es tracta de la mandràgora, una espècie de fanerògama que pertany a la família de les Solanàcies.
És coneguda per les seves peculiars arrels, ja que juntament amb la seva flor fa forma de figura humana.
Durant tota la història s'ha usat en rituals màgics però, també la trobem com a símbol eròtic quan parlem de gastronomía.
Tradicions enrere, la mandràgora fou un dels clàssics afrodisíacs més coneguts, tot i que actualment ha sigut demostrat que els seus efectes no eren tan efectius i ha caigut a l'oblit.
Destaquem també els efectes curatius d'aquesta curiosa planta, que és capaç de rebaixar els dolors bocals, disminuïr els mals de cap i la migranya, ajuda al trànsit intestinal i al vòmit, ajuda a cicatritzar les ferides lleus de la pell i fins i tot, segles enrere va fer efecte anestèsic.
.jpg)
Trobem citada la mandàgora en un fragment de la pàgina 147:
"Em va preguntar on m'amagava que se'm veia tan poc i de seguida em va dir que per favor hi anés a sopar que de dalt de tot d'una llibreria havia de baixar un llibre amb heres enanxades i que em parlaria del crit de la mandràgora"
En la meva interpretació, Mercè Rodoreda ens vol transmetre sota aquest enigma un gran símbol sexual en el que expòn el desig de l'acte sexual, ja per les propietats de la mandràgora ( arrels com cames ), és a dir, sexe brut.
El dit al rínxol
Al capítol XXV trobem un dels símbols sexuals més visuals, el dit al rínxol.
"Quan hi vam ser va ficar un dit a dintre d'un rínxol i va dir que s'havia quedat caçat amb ganxo i amb trampa"
A interpretació dels lectors, l'acte d'introduïr un dit dins un rínxol indica clarament un acte de penetració.
Mercè Rodoreda expressa sutilment l'acte sexual sota accions tan senzilles com aquesta i per altra part, incita al lector a haver de descobrir el que s'amaga sota les seves frases. Mai expressarà amb claredat l'acció de penetrar, però buscarà sempre formes per les que el lector ho pugui intuïr.
Les neules
Mercè Rodoreda ens presenta al capítol XXVIII un altre significatiu símbol sexual, aquest cop gastronòmic; les neules.
Les neules són un dels dolços més típics catalans i es mengen tradicionalment per Nadal.
La principal tradició arriba d'enrotllar una hòstia en forma de tub (símbol sexual), i sucar-lo en llet (símbol sexual).
En aquest cas les cita l'autora a la pàgina 137:
"Per postres vam menjar formatge de moltes menes i a l'últim, quan ja no quedava res, el vell es va aixecar, se'n va anar cap al fons del saló i es va aturar davant d'un moble estret i alt que hi havia al costat del tamís, i que era tot ple de calaixets. Va estar una estona buscant i després va tornar i em va donar una neula".
La interpretació del lector juga al imaginar a la Cecília menjant la neula, ofresa pel general.
Aquest l'arriba a oferir dia rere dia com a postre, incitant la seva imaginació al veure-la menjant tal menjar.
Mercè Rodoreda juga en aquest cas amb tres papers; la forma de la neula, com és menjada i per altra banda, el fet de que el general l'ofereixi.
La peculiar disfressa de la Paulina
Presentem aquesta escena com una de les més sexuals i peculiars de la novela; la disfressa que la Paulina porta pel senyor de Tarragona.
Destaco aquí un comportament sadomasoquista, és a dir, un transtorn que pateixen certs individus i consisteix en l'obtenció de plaer mitjançant actes de crueldat i domini cap a una altre persona.
Cito a la pàgina 119:
"Quan la Paulina, vestida de cambrera, va anar al cafè, el senyor de Tarragona em va donar un copet al genoll i em va dir, ja he dit a la Paulina que mentre vostè ho necessiti, es pot quedar amb ella."
El senyor de Tarragona, que mantenia a la Paulina, manava a aquesta a posar-se una disfressa de cambrera mentre fes la seva feina.
Ho interpretem com un símbol eròtic ja que, al senyor de Tarragona l'exitava veure a la Paulina disfressada.
A partir d'aquí podem deduïr el caràcter del senyor de Tarragona i conèixer més sobre ell.
Aquest comportament sàdic que expressa, demostra un transtorn mental o per altra banda, n'és el resultat d'una acumulació d'odi, venjança o simplement pot ser una diferent concepció de la justícia.
.jpg)
